Hem tornat. És una cançó ja cantada, però estem contentes de tornar a la cuina i de tornar-vos a veure. No ens acompanya gaire el bon temps, de moment, però ens adonem que les ganes us poden i seguiu venint a casa com sempre, omplint les taules que podem oferir i comprenent tots els entrebancs en què ens trobem.
El mes de maig sempre ha estat el moment per treballar el poltre i fer menús especials. Enguany, amb les Cuines de la Vall de Camprodon tenim, de moment, les temporades gastronòmiques aturades. Però a força de costum, ens han agafat les ganes de regenerar la carta i estem tastant nous plats.
Fa dues setmanes que hem arrencat amb les galtes de poltre. Fa uns anys vam visitar, amb altres cuineres i cuiners apassionats de la nostra muntanya ripollesa, els fogons d’en Mariano Gonzalvo, de Lo Paller del Coc, a Surp. Va ser una jornada intensa de descobertes, de desmitificacions i de màgia gastronòmica. D’aquella visita en van quedar moltes idees i un desig: tornar a cuinar galta de poltre i aconseguir aquella textura celestial. I ho he intentat. De moment, a parer d’alguns de vosaltres, és el millor plat que he cuinat. I estic encantada.
Les estem servint amb milfulls de patata i moniato que, amb la seva dolçor, complementa perfectament la carn.
També he fet proves amb la cua de poltre. He començat pels rostits més clàssics per buscar el format que més m’agradi.
Com sempre, seguim treballant els productes de temporada, la cuina de tota la vida i les propostes que millor s’adapten als vostres requeriments.
No menges gluten? Qui diu que no pots menjar canelons??
No us ve de gust?
Esperem que aquesta primavera agitada ens torni a reunir ben aviat! Fins a Sant Joan, obrim de divendres a diumenge, només migdies. Truqueu per reservar a: 972 741 370 o bé al 666 577 447 (Eva).
I com que no ens agrada malbaratar els aliments, hem donat entrada també a una coca de poma estupenda que ens ajuda a dornar sortida a les pomes madures de la nostra botiga. I això d’estupenda és dir molt perquè, a mi, de tota la vida, la poma cuita no m’agrada gaire (gairebé gens!).
